Daha! - Hakan Günday
22.7.17
"Puta merda", em deia, "no hi ha manera de desfer-se'n! Però per què dimonis no es queden a casa seva, a les seves ciutats?" Els cridava a la cara de cadascun: "Què passa, que hi ha guerra als carrers? És això? Que la gent es mata davant la porta de casa teva? Doncs surt a lluitar tu també! Que et matin, que et fereixin, que et deixin invàlid! Que us moriu de gana allà baix? Doncs fes un fill i fote-te'l! Però no vinguis a tocar-me els collons amb l'excusa d'anar a l'altra punta del món! Què hi guanyaràs? Se't follaran viu! Què et penses, que t'esperen i t'acolliran amb els braços oberts? Que subnormal que ets! Que no entens que allà on vas no tens cap valor? Ja ho veuràs, ja! Ningú no voldrà asseure's al teu costat a l'autobús o pujar sol amb tu en un ascensor! Ningú no acceptarà la salutació que li balbucejaràs amb el teu accent ridícul! Ningú no et voldrà tenir de veí! Ningú no voldrà que el seu fill es faci amic del teu! Ningú no voldrà sentir parlar de la teva religió! Ningú no voldrà que et guanyis la vida! Ningú no acceptarà que siguis feliç i li sobrevisquis! Ningú no voldrà anar darrere teu en una cua d'espera! Ningú no voldrà que votis! Ningú no voldrà anar-se'n al llit amb tu ni mirar-te als ulls! Ningú no et considerarà un ésser humà! Ningú no et demanarà com et dius! I si algú ho fa, segur que serà perquè és boig o perquè fa comèdia! T'odiaran tant que allà on vagis a viure els preus de les cases cauren en picat! Ja va sent hora que ho entenguis! I a sobre abandones els teus fills! Treballaràs com una bèstia per estalviar diners i donar-los a gent com nosaltres! Per això... Per això et mereixes els pitjors patiments! I aquí és on entro jo en escena! Te la faré passar tan negra que així tindràs alguna cosa a explicar als fills de puta dels teus col·legues!"
