Qüestionari Proust - Jenn Díaz
15.3.17
La primera vegada que vaig sentir el seu nom va ser en un esdeveniment literari a la llibreria l'Espolsada, quan la llibretera, la Fe, la va presentar. Jo encara estava trasbalsat per la meva última lectura, La balada del cafè trist, de Carson McCullers. És per això que em va encantar la passió amb la qual va parlar d'aquesta autora tan desconeguda per mi en aquell moment. Després de sentir com describia a la perfecció tot el que havia sentit llegint aquell llibre vaig decidir que havia de llegir alguna cosa seva. A partir d'aquell moment la vaig tornar a veure per petits instants i casualitats: quan em va signar un llibre el dia de Sant Jordi, o quan fa poc, atabalat perquè havia de marxar, la vaig saludar al desè aniversari de l'Espolsada (que, per cert, era la nit abans de l'examen d'accés a l'advocacia, però sens dubte va valdre la pena). El cas és que tinc tres llibres seus a l'estanteria esperant-me, sé que els tres m'encantaran i per una cosa i una altra encara no m'hi he ficat, però d'aquest any no passa. Els llibres que tinc farts d'esperar són Es un decir, Mare i filla i Vida familiar, amb el qual ha guanyat el Premi Mercè Rodoreda. Avui coneixarem una mica més a la Jenn Díaz a través del qüestionari Proust.
1. Quina és la teva idea de felicitat perfecta?
Treballar a casa, com faig ara, però no haver de fer tantes feines per sobreviure i dedicar-me més a escriure novel·les i contes. Que la part econòmica de la meva feina sigui secundària. I estar-me a casa, amb la meva família, el meu jardí, sense massa pressa per res.
2. Quina és la teva por més gran?
Qualsevol malaltia mental.
3. Quin és el teu defecte que més odies?
Portar les converses fins al final, quan esgoto el meu interlocutor.
4. Quin és el defecte que més odies en altres?
L’exigència quan no toca.
5. A quina persona viva admires més?
No tinc un rànking. Admiro a molta gent. L’últim enamorament d’admiració l’he tingut amb la Maria Cabrera.
6. Quina és la teva major extravagància?
No bec alcohol i això sembla ser una extravagància social.
7. Quin és el teu estat d’ànim actual?
Tranquil, satisfet. De recollir els fruits de la molta feina que he fet els darrers anys.
8. Quina virtut consideres més sobrevalorada?
La bondat.
9. Quan menteixes?
Quan ho necessito.
10. Què és el que més et desagrada de la teva aparença?
Les cames.
11. Quina persona viva odies més?
Hi ha gent que em treu de polleguera, però no crec que arribi a odiar seriosament a ningú.
12. Quina és la qualitat que més t’agrada en un home?
La tendresa.
13. Quina és la qualitat que més t’agrada en una dona?
La seguretat.
14. Quines paraules o frases utilitzes més?
Joder.
15. Què o qui és el amor de la teva vida?
El meu marit.
16. Quan i on has sigut més feliç?
A la meva casa actual, a Sant Andreu de la Barca.
17. Quin talent t’agradaria més tenir?
Pintar i cantar.
18. Si poguessis canviar una sola cosa de tu, quina seria?
La inseguretat.
19. Què consideres el teu èxit més gran?
Viure de l’escriptura.
20. Si no fossis tu, qui t’agradaria ser?
Natalia Ginzburg.
21. A on t’agradaria viure?
A una casa una mica més gran, una mica més apartada, a qualsevol lloc.
22. Quina és la teva possessió més apreciada?
Una caixa de la meva besàvia.
23. Quina és la teva afició preferida?
Llegir.
24. Quin és el tret principal del teu caràcter?
Que sempre tinc a punt un somriure.
25. Què és el que més valores en els teus amics?
Que no em facin sentir culpable.
26. Quins són els teus escriptors preferits?
Mercè Rodoreda, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Natalia Ginzburg, Clarice Lispector, Virginia Woolf, Carson McCullers.
27. Quin és el teu heroi de ficció?
La Colometa de La plaça del Diamant.
28. Quins són els teus herois a la vida real?
Visc sense herois.
29. Quins són els teus noms preferits (d’home i de dona)?
Quim i Lola.
30. Què és el que més detestes?
Quan t’envaeixen l’espai físic i mental.
31. De què te’n penedeixes més?
D’haver ensopegat sempre amb la meva inseguretat i no haver plantat cara quan tocava.
32. Com t’agradaria morir?
Sense dolor.
33. Quin és el teu lema?
Ocupa’t de tu mateix.
34. Com t’agradaria ser recordat?
Per algun llibre, per somriure i per no haver fet gaire mal.
35. Un color:
Groc.
36. Un menjar:
Qualsevol cosa amb alvocat.
37. Una flor o arbre:
Cactus.
38. Un animal:
Conill.
39. Una paraula:
Matriu.
40. Un cantant (o grup de música):
Sílvia Pérez Cruz i Joan Miquel Oliver.
41. Una cançó:
Pequeño vals vienés.
42. Un pintor:
Modigliani.
43. Un llibre:
La ciutat i la casa, de Natlia Ginzburg.
44. Un poema:
Nacer, de Kirmen Uribe:
Naciste a mis ojos con trece años.
Así, de repente.
Fue un nacimiento muy original,
pues naciste mientras cenábamos una pizza.
No hubo embarazos,
ni noches en vela, ni pañales.
No te llevé a la escuela tu primer día,
cogido de mi mano.
No te enseñé a jugar al escondite
ni al juego del truquemé.
No te llevé a la playa
a ver a aquel delfín enfermo.
Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,
y que todos los días lo echo en falta.
Pero naciste con trece años,
así, de repente, y con una pizza.
Sé que en realidad viniste al mundo
en una fría primavera en Dinamarca.
Y que los prados estaban helados en tu día.
Sé que tienes padre,
que tienes gente que te quiere a tu alrededor,
Amigos, primos, tías, abuelos
y cómo no, una madre.
Y es que nadie es sólo para uno mismo,
hay que aprender a compartir a aquellas personas que amamos.
Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.
Sólo te diré,
que soy yo el niño cuando estoy contigo,
y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,
como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,
como si fuera la primera vez que veo a un delfín enfermo.
Sólo te diré,
que tú has nacido de verdad para mí,
aunque hayas nacido con trece años,
así, de repente, y con una pizza.
Moltes gràcies, Jenn!
