Epíleg. (31 de desembre de 2014, Escaldes-Engordany, Andorra.) Tota la familia a taula, les veus i els riures alternant-se, el foc cremant lentament, acompanyant-nos amb el seu rugit entre tímid i trencador, amparant-nos del fret que fa a fora. Les muntanyes blanques, les llums d'una ciutat, el cel reduït d'una vall. El raïm groc sobre la taula, esperant, i en el meu cap els focs artificials que encara no omplen el cel fosc. Ha passat un any dur. Dur i meravellós. Ple d'experiències i petites lliçons que es van fent grans amb el temps, ple d'il·lusions i decepcions, ple de lectures. Han començat a donar els quarts i, observant el raïm destinat a la primera campanada que tinc a la mà decideixo el meu propòsit per aquest pròxim 2015: llegir més en català i crear un blog (un segon intent) dedicat exclusivament a això.

Colofó. (Parem el temps. 31 de desembre de 2014, 11:59:59. Escaldes-Engordany, Andorra.) Aquest noi amb la boca plena de raïm es diu Jan, viu a Andorra i actualment es troba estudiant Dret a la ciutat de Barcelona. Des de petit que viu entre lletres i no es cansa de viatjar a través dels llibres que devora de manera incansable. Ja fa gairebé tres anys que manté un blog que es diu Trotalibros on hi escriu la seva opinió sobre tots els llibres que va llegint. Amb un èxit aclaparador si el fem proporcional al que esperava i mereix, ara es sent amb forces d'enfrontar-se a aquest segon repte simultàniament, sense resoldre de moment la qüestió d'on treurà el temps, però amb una il·lusió i unes ganes que de moment fan absurd i molest aquest tema.

Exordi. (1 de gener de 2015. Escaldes-Engordany, Andorra.) Crits de joia. Bon any nou! Feliç dos mil quinze! El cel s'il·lumina de colors, les bocines sonen pel carrer. Trompetes, riures, la nit que promet com una llegenda amb l'adrenalina de la seva proximitat. Vull que el meu futur blog sigui com aquest instant, un punt de trobada, un punt de felicitat, pur i invencible. Benvinguts a aquest nou racó. No en feu cas de l'eco ni de l'olor de pintura, aquestes parets blanques no tardaran en parlar-vos de literatura. No hi ha objectiu específic ni ruta de navegació més enllà de compartir la meva opinió dels llibres que vaig llegint en la que, per a mi, és la llengua més bella del món. A part d'aquesta direcció general em reservo llibertat en quant al format (no descarto fer ressenyes més personals que les del meu altre blog) i, en defintiva, en tots els temes invisibles o si més no discrets en ulls del visitant que no ha tingut mai cap lloc d'aquests, però que són el que realment fan complexe conduir un blog. En aquest racó hi dipositaré passió, hi plasmaré les reflexions que em susciten els llibres, les coses que m'agraden de cada lectura, però sense deixar-me les que no m'han acabat de convèncer. 

Deixeu-me donar-vos la benvinguda un cop més. Això és casa vostra, lectors.