"La meva salut és excel·lent, però estic carregat de romanços com una criatura malaltissa. No et vull pas explicar el que he sofert servint en una divisió que no m'agradava. Aconsegueixo el canvi de destí, arribo ple d'il·lusions... i tot em cau sobre altra vegada. Pensava trobar en Juli Soleràs. M'havien dit que era a l'hospital de campanya, ferit o malalt, no ho sé; però resulta que ja l'han donat d'alta. No veig ni una cara coneguda entre tantes com la guerra en fa desfilar davant dels meus ulls en incoherent fantasmagoria d'ençà que va començar"

Incerta glòria es divideix en tres parts. La primera, de caràcter epistolar, són les cartes d'en Lluís de Brocà dirigides al seu germà. En Lluís és un jove tinent destinat al front d'Aragó, on espera trobar-hi -i hi troba- un amic seu de la Universitat, en Juli Soleràs, un home curiós que no tarda a esdevenir el personatge més imprevisible, sorprenent, enigmàtic i captivador de la novel·la.

La segona part també és epistolar. Es tracta de les cartes que la Trini Milmany, la companya d'en Lluís, escriu a en Juli Soleràs. En aquestes cartes s'hi reflecteixen el malestar i la pobresa que es va sofrir a la rereguardia, a la ciutat de Barcelona, per la guerra i l'administració egoista i decadent del govern republicà. La Trini pateix pel seu fill i per les poques cartes que li envia en Lluís, se sent sola i en Juli Soleràs és l'únic que l'ajuda i li escriu. La desesperació i la soledat impregna cada paraula de les seves cartes.

L'última part de la novel·la són les memòries del seminarista Cruells, que coneix a en Lluís i a en Juli en el front d'Aragó. Es presenta com un personatge que intenta ajudar-los des de fora aconsellant-los i escoltant-los quan es necessiten confessar. És la part més lenta del llibre, però també la més profunda i madura.

És una novel·la completa, una història enfocada als seus personatges. Us equivoqueu si us penseu que aquest llibre és exclusivament bèl·lic. Hi ha lloc per l'amor, la traïció, l'amistat, les diferents maneres d'entendre la vida, la mort i els somnis, la filosofia i la complexitat humana. Però la guerra és, sens dubte, un taló de fons poderós que condiciona les vides dels seus personatges i és relatada amb una força que només pot emanar d'algú que l'hagi viscuda en primera persona.