El petit príncep, de Antoine de Saint-Exupéry
2.10.15
«— Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
—L'essencial és invisible als ulls —va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.»
Hi ha llibres que creixen amb nosaltres. Els llegeixes quan ets petit i t'encanten, el fas el teu llibre preferit. Després, a l'adolescència, el tornes a llegir i oblides per un moment tots els dubtes y temors que tant et preocupen i et confonen per sentir la pau que et dóna aquesta lectura, que et recorda que res és tan senzill ni res tan complicat. Després, quan ja ets tot un adult i et consideres madur, lluny de tot dubte, tornes a llegir-lo i, interpretant-lo d'una manera completament diferent, el mateix llibre et torna a atrapar, et torna a perdre. Avui us porto El petit príncep, de Antoine de Saint-Exupéry.
Tot i que realment la història comença amb la imatge d'una boa menjant-se un elefant, podríem dir que el relat arranca quan el narrador, un pilot d'avions, recorda la vegada quan es va estavellar al bell mig del desert. Allà, amb escasses provisions, es dedica a intentar arreglar l'aparell, n'és ben conscient que la seva vida depèn d'això. Al cap d'uns quants dies i quan la desesperació comença a envair-lo apareix el petit príncep. El petit príncep és un nen de cabell daurat que quan fa una pregunta no deixa d'insistir fins que obté la seva resposta però ell, en canvi, no respon les preguntes. El petit príncep no tarda a explicar-li la seva història; ell era l'únic habitant de l'Asteroide B-612, allà es dedica a arrencar els baobabs -que si creixen li destruirien l'asteroide- i a cuidar d'una orgullosa rosa, però un bon dia, aprofitant el vol d'uns ocells migratoris, decideix deixar-ho tot, anar-se'n i explorar altres planetes.
Jo intento llegir com a mínim un cop a l'any aquest llibre, i amb cada lectura he après quelcom nou. És, probablement, la història més difícil de comentar. En aparença pot semblar una narració senzilla, fins i tot infantil, però en realitat contrasta amb el rerefons, la recerca contínua de l'ésser humà. La felicitat, la solitud, l'amistat i la irracionalitat. Podríem dir que El petit príncep és la Bíblia que realça els valors de la infantesa. Les persones creixem decepció rere decepció, i arriba un moment en què ens despertem de la innocència. La màgia no existeix. Els reis mags són els pares. La racionalitat i l'eficiència guia les nostres decisions diàries. Però, i si realment en comptes de despertar en realitat ens hem adormit? I si els valors més purs, els primers, els infantils, els innocents, fossin els correctes?
Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry va escriure El petit príncep a Nova York durant la guerra inspirant-se en un accident d'avió que va patir al desert de Líbia i en el fill d'uns obrers que dormia en un tren que va agafar direcció Moscou. Ell mateix va fer els dibuixos. La mort de Saint-Exupéry és tot un misteri. Va desaparèixer durant un vol pel Mediterrani. Un pastor va dir veure com un avió alemany el va abatre, altres diuen que es va estimbar als Alps. Molts anys després un pescador trobava el seu braçalet prop de l'illa de Riou.
A tall de cloenda, un llibre essencial, que s'ha de llegir i rellegir. Em quedo amb la sensació de no haver escrit una ressenya completa, però tal com demostra Antoine de Saint-Exupéry en aquesta història, de vegades menys és més.
2 lletres
Ben cert, és una ressenya gens fàcil perque és un llibre ambiciós i no ho sembla. M'agrada com ho planteges. I ben cert també que és un llibre de capçalera per anar obrint de tant en tant. Gràcies!
ResponEliminaEl vaig llegir ja de gran, fa uns 10 anys potser, i crec que no en vaig treure tot el suc. Penso que està bé llegir-lo de jovenet i després rellegir-lo més endavant. Em sembla que em vaig saltar alguna fase, però segur que el tornaré a agafar algun dia per fer-ne una segona lectura necessària.
ResponElimina