Aquest quart volum de la saga "La meva lluita" comença quan en Karl Ove compleix divuit anys i decideix abandonar el sud de Noruega, on hi té la família i totes les seves amistats. El divorci recent dels seus pares i l'ànsia d'independència per fer el que li ve de gust sense donar cap explicació el porten a buscar feina, i en troba com a passant de professor a una petita escola, en un poble del nord. Allà, on els hiverns gelats enfosqueixen els dies, un jove Karl Ove fa classes i es deixa distreure del que era la seva missió durant aquests mesos: escriure relats per convertir-se en un gran escriptor.

Tot i que Karl Ove entra al món dels adults no deixa de ser un adolescent. Està obsessionat per sortir amb una noia o per, almenys, perdre la virginitat, però la majoria de noies que li agraden no li fan cas i, en els pocs casos que aconsegueix tancar-se amb alguna en una habitació, l'experiència acaba amb un fracàs estrepitós. Per escapar d'aquesta absoluta insatisfacció sexual es comença a acostumar a beure alcohol, a deixar-se portar per la seguretat i el benestar que adquireix sota els seus efectes.

Ballar en la foscor és el llibre que més m'ha agradat dels que conformen "La meva lluita" després de La mort del pare. Potser és perquè ha sigut l'última etapa de la vida que he viscut, potser encara noto molt a prop meu els dubtes, les inseguretats, la sensació de no ser comprès per ningú i, sí, també les inquietuds sexuals i emocionals. Knausgård torna a fer el que fa en tots els seus llibres, a través de la seva experiència, de les seves memòries, sap acostar-se al lector amb sentiments, emocions i reflexions universals que tots hem passat (i que moltes vegades creiem ser els únics en haver-ho fet).

Un personatge que ja sabeu que m'encanta d'aquesta saga és el pare d'en Karl Ove. Després de llegir L'illa de la infantesa l'he trobat en aquest volum extraordinàriament canviat. Ha passat de ser l'home estricte, cruel, poderós i omnipotent de l'infantesa de Karl Ove a un home reservat, indecís, arrepentit i necessitat de l'aprovació i l'estima dels seus fills. Aquesta evolució, que efectivament només apreciaran els que han llegit els altres llibres, és realment espectacular.

Aquest cop el tema principal és el de l'adolescència, i amb ella la passió per la música, l'obsessió pel sexe contrari, les preocupacions, els somnis, el desordre generalitzat, l'anhel desesperat de llibertat i independència. Si en els llibres anteriors ja m'impressionava que Knausgård, en un temps de postureig generalitzat (i gairebé obligatori), decidís publicar una autobiografia amb moments tan íntims de la seva vida, a Ballar en la foscor aquesta impressió s'accentua. Durant la meva adolescència la tendència era el Fotolog, i tots, tard o d'hora, l'hem esborrat al comprovar, anys després, les ximpleries que hi publicàvem. El que fa Karl Ove Knausgård és agafar el seu fotolog, ampliar-lo amb tots els detalls i publicar-lo per mostrar aquelles incerteses i aquelles vergonyes que va viure. I ho fa, com sempre, d'una manera que enganxa al lector des de la primera pàgina.

A tall de cloenda, Knausgård ho ha tornat a fer, ha tornat a escriure una novel·la excepcional. Si em pregunten de què va diré que d'un adolescent que comença a treballar, vol perdre la virginitat, està desorientat i beu massa alcohol. Res nou, ho sé. Però és la màgia de l'autor que converteix això en una lectura inoblidable. Un llibre perfecte per llegir amb algú i anar-lo comentant.

Pels que no heu llegit els llibres anteriors, dir-vos que no és necessari ja que tots els llibres que conformen aquesta saga són completament independents els uns dels altres.

Agraïments a L'Altra Editorial per l'exemplar.