"Aleshores, la Liusu es penedí que en Liuyan fos al seu costat. Una persona amb dos cossos corre el doble de perill. Si no la ferien a ella, podien ferir-lo a ell. Si ell moria o quedava malferit, no podia ni imaginar-se què l'esperava a ella. Si ella prenia mal, hauria de morir per tal de no ser-li una càrrega, però encara que es morís no seria tot tan net i senzill com morir sol. Li semblava que en Liuyuan pensava com ella. De la resta, no en sabia res: en aquell instant, ella només el tenia a ell, i ell només la tenia a ella".

Mai havia llegit cap llibre d'un autor xinès, i això és perquè, carregat de prejudicis i estereotips, em costa connectar amb aquesta cultura, entendre les seves contradiccions. Per un cantó, la cultura xinesa em sembla profundament estricta, severa, despietada, freda i calculadora, però per l'altra, també la trobo sensible, tendra, amb un amor per tot el que és delicat que es denota de tot el que fan, de cada moviment i cada paraula. Per això vaig decidir visitar la convulsa Xina de la primera meitat del segle XX amb L'amor que fa caure ciutats, d'Eileen Chang.

Aquest curtíssim llibre es compon de dos relats curts que van obtenir un èxit aclaparador a la Shanghai dels anys quaranta, quan a la ciutat, ocupada per l'exèrcit japonès, hi plovien bombes diàriament. En aquest context de mort, destrucció i misèria una jove escriptora de vint-i-tres anys es va posar a escriure historietes d'amor. I direu: "com pot ser que amb un paisatge com aquest, trencats tots els esquemes, adaptat el costum i la rutina al nou ritme bèl·lic, quan la gent no sabia si tornaria a veure algun dia a les seves famílies, quan no sabien si viurien fins demà per tornar a veure la llum del sol, es posessin a llegir relats plens de romanços?". Doncs perquè és precisament en aquests moments d'escassetat, de mort i de desesperança quan el cor ens demana aquest tipus d'històries.

El primer relat d'aquest llibre és el que li dóna títol i el més llarg. Explica la història de la Liusu, la sisena filla de la família Bai. Tot i ser jove i bella, no té masses esperances de trobar marit pel fet d'haver-se divorciat abans en una Xina en el traspàs entre la modernitat i la tradició, on el divorci era legalment permès però socialment reprovable. Per si fos poc les cunyades envejoses i els homes egoistes de la família li recorden constantment que és una càrrega i una vergonya familiar. En aquest ambient, i buscant un pretendent per a la seva germana petita, coneix a Fan Liuyuan, un jove, atractiu i seductor milionari, el Don Juan xinès, que cau rendit davant el ball, la senzillesa, la bellesa i la intel·ligència de la nostra protagonista. A poc a poc els dos es van acostant, amb petites retirades de la Liusu, asfixiada pels rígids costums socials, desconfiada, que no suporta que en Fan li prengui el pèl. I quan finalment troben la manera d'estar junts la guerra cau sobre Shanghai, les bombes destrueixen les cases i els carrers, la mort i la misèria s'estenen. Durarà aquest amor fogós i apassionat a aquest canvi radical de les circumstàncies?

No us espereu una història d'amor idealitzada a L'amor que fa caure ciutats; la timidesa inicial i la tradició obstaculitzen les primeres trobades, les primeres mirades i fins i tot els primers pensaments. La inexperiència o la mala experiència fa que els protagonistes s'equivoquin, s'ofenguin, s'analitzin i tornin a començar. La primera part del relat és inquietant, es respira la inseguretat que sent la Liusu, qui, per un cantó, es juga el seu prestigi com a dona i no sap les intencions reals de Fan, però per l'altre no pot deixar de veure'l, amb ell se sent lliure, se sent ella mateixa, s'oblida de les normes que l'esgoten i la reprimeixen. No és una història d'amor que s'encén com la gasolina, de manera instantània, intensa i apassionadament, sinó que neix una guspira quan els protagonistes es coneixen, una guspira que ha de sobreviure a dubtes, escrutinis, temors, errades i frases inacabades, però que quan finalment s'encén, no es pot apagar. Pels futurs lectors, el meu moment preferit és el moment del telèfon a l'hotel.

"Aleshores estàvem encaparrats enamorant-nos, ¿d'on hauríem tret el temps per estimar-nos?”

El segon relat, Setge, ocupa amb prou feines trenta pàgines i senzillament m'ha encantat. És més ràpid i àgil que el primer relat, va directe al gra, sense la llarga introducció de L'amor que fa caure ciutats, però té el mateix potencial narratiu. A hores d'ara, després d'uns dies d'haver acabat aquest llibre, encara m'impressiona la capacitat d'Eileen Chang per agafar al lector, situar-lo a un espai delimitat i tancat en el qual un mai diria que hi pot créixer quelcom bell o que valgui la pena narrar -en aquest cas dins d'un tramvia aturat durant el setge japonès de Shanghai-, presentar-li dos personatges -la protagonista i un empresari- que es troben en aquell moment i en aquell lloc fortuïtament i teixir una història d'amor suau i tendre com una brisa marina.

"¿De què serviria explicar-li-ho? Si una dona ha de fer servir paraules per arribar al cor d’un home, és un cas perdut".

En conclusió, els relats d'Eileen Chang són curts, però no són novel·letes d'amor "de usar y tirar". Narra amb una habilitat extraordinària, i fent servir les paraules justes i necessàries, unes històries d'amor complexes, no només pel context, sinó que també pels personatges imperfectes que les viuen. Jo sincerament no li he sabut trobar la semblança amb les novel·les de Stefan Zweig, però el que sí que li he sabut trobar a la ploma d'Eileen Chang és un talent excepcional per dir molt amb poc. I, com no podia ser d'una altra manera, ve amb una edició preciosa -Club Editor-, una traducció meravellosa -Carla Benet- i un postfaci imprescindible -Ricard Planas-.

T'AGRADARÀ  SI ET VA AGRADAR	Persuasión, de Jane Austen. Orgull i prejudici, de Jane Austen Golowin, de Jakob Wassermann Amistad de juventud, de Alice Munro Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, d'Alice Munro
PROS	L'habilitat de l'autora per presentar sentiments sutils i complexos en molt poques pàgines. El contrast entre el món dels protagonistes -l'amor- i el món real -la guerra, la destrucció- El que no és narrat. Dit d'una altra manera, el que és intuït.
CONTRES	A la primera part de L'amor que fa caure ciutats, quan es presenta la família de la Liusu, em vaig fer un lio monumental (el tema de germana sisena, etc.)
ALTRES LLIBRES  DE L'AUTORA	El cadenat d'or. La rosa vermella i la rosa blanca.